COM DEFENSAR REALMENT LA DEMOCRÀCIAi

Lev Trotski


13 d'agost de 1940


Versió catalana feta per Alejo Martínez – [email protected] - des de: “Como defender realmente la democracia”, en, Escritos, tomo XI, volumen 2, pp. 467-468, Editorial Pluma, Bogotá, 1976

Disponible en format .doc i .pdf.

____________________________________________________________


Benvolguts amics:


Al meu entendre, hauríem d’enfortir i aprofundir la nostra campanya contra les tendències pacifistes, els prejudicis i falsedats.


Els liberals i els demòcrates diuen: “Hem d’ajudar a les democràcies amb tots els mitjans, excepte una intervenció militar directa en Europa”. Perquè aquesta estúpida i hipòcrita limitació? Si s’ha de defensar la democràcia, cal fer-ho també en sòl europeu, el millor possible, ja que aquesta és la millor forma de defensar la democràcia a Amèrica del Nord. Ajudar Anglaterra (aixafant Hitler) per tots els mitjans, incloent-ne la intervenció militar, significaria la millor forma de defensar la “democràcia nord-americana”. La limitació purament geogràfica no té sentit polític ni militar. Allò que als treballadors els sembla que paga la pena defensar nosaltres estem preparats per a defensar-ho amb mitjans militars, a Europa o als Estats Units. És l’única possibilitat que tenim d’assegurar la defensa de les llibertats civils i altres coses bones que existeixen en Amèrica del Nord.


Però refusem categòricament defensar les llibertats civils i la democràcia a la manera francesa; els treballadors i camperols donen la seua sang i la seua carn mentre que els capitalistes concentren el comandament en les seues mans. L’experiment de Petain hauria de convertir-se ara en l’eix de la nostra propaganda. És important, per descomptat, explicar als obrers avançats que la lluita genuïna contra el feixisme és la revolució socialista. Però és més urgent, més imperatiu, explicar als milions d’obrers ianquis que la defensa de la seua “democràcia” no pot quedar en mans d’un mariscal Petain ianqui, i n’hi han molts candidats per a aqueix paper.


L’article de Carl O’Shea en el Socialist Appeal del 10 d’agost és molt bo. Podem, d’aquesta forma, desenvolupar una campanya força efectiva contra William Green i contra John L. Lewis, que rebutgen terminantment el reclutament recolzant un exèrcit esclau voluntari.


L’Institut de l’Opinió Pública ha establert que més del setanta per cent dels treballadors estan a favor del reclutament. És un fet de tremenda importància! Els treballadors prenen seriosament totes les qüestions. Si la pàtria ha de ser defesa, en aqueix cas la defensa no pot abandonar-se a la voluntat arbitrària dels individus. Hauria de tractar-se d’una actitud comuna. Aquesta concepció realista mostra quanta raó teníem en rebutjar per endavant al pacifista purament negatiu o les actituds semipacifistes. Ens col·loquem en el mateix terreny que el setanta per cent dels treballadors (contra Green i Lewis) i en base a aquesta premissa comencem a desenrotllar una campanya amb el fi d’enfrontar, en el camp militar, als treballadors amb els seus explotadors. Vostès, treballadors, volen defensar i millorar la democràcia. Nosaltres, membres de la IVª Internacional, volem anar més enllà. No obstant, estem preparats per a defensar la democràcia amb vostès, només amb la condició que siga una defensa real i no una traïció a la manera de Petain.


Per aquest camí estic segur que podem progressar.

 

Fraternalment,


L. Trotski

iCom Defensar realment la democràcia”. Quarta Internacional, octubre de 1940.