^{UNA FALSA INTERPRETACIÓ DE LA NOVA ORIENTACIÓ1}

Lev Trotski

8 d’octubre de 1933

versió catalana feta per Alejo Martínez – [email protected] - des de: “Una falsa interpretación de la nueva orientación.”, en, Escritos, Tomo V, volumen 1, Editorial Pluma, Bogotá, 1976, pp. 199-202.

També disponible en format .doc i .pdf

Al Secretariat Internacional

Estimats camarades:

En vespres de la conferència de la Lliga [francesa] dirigí una lletra personal al camarada Witte en la que tractava de persuadir-lo per tal que no seguís pel camí que ha pres, ja que amb això no li farà cap bé a l’Oposició Internacional, a la secció grega ni se’l farà a si mateix. El previnguí que la seua intriga rupturista en la Lliga de París tindria repercussió internacional i influiria molt perniciosament, en particular en la secció grega.

Si entaula una lluita oberta i aspra, inevitablement les dues seccions defensaran la seua posició davant de totes les altres. El seu avanç mostrarà a la immensa majoria de les seccions, que han combatut Landau, Mill, Well i d’altres, que es reprodueix la lluita contra aqueixa gent, encara que de pitjor manera. En última instància, les coses es plantejaran de tal manera que el camarada Witte, després de patir una derrota en la Lliga i en l’organització internacional, inevitablement intentarà oposar la secció grega a totes les altres. Per la pròpia lògica de la situació, aquesta pretensió portarà fatalment a la desintegració de la secció grega i a la seua transformació en una secció nacional de Witte. En la seua resposta, Witte interpreta aquesta anàlisi, breument formulat en la meua carta, com un intent per part meua “d’eliminar” la secció grega. Crec que Witte no comprèn el significat de la meua carta. La seua interpretació no està destinada a mi ni a l’Oposició Internacional en general sinó a la secció grega. En altres paraules, Witte està totalment encabotat en oposar la secció grega a l’Oposició Internacional i no dubta en fer ús de les insinuacions deslleials.

Malgrat que en la seua lletra Witte es refereix a la seua “ortodòxia” bolxevic, sobre la base de l’experiència que hem fet amb ell he arribat personalment a la conclusió que, encara que haja assimilat tal o qual fórmula teòrica o estratègica de l’Oposició d’Esquerra, els mètodes del bolxevisme li són molt aliens. Ho ha manifestat especialment en la lletra que m’ha enviat; atribuint-me el monstruós propòsit d’“eliminar” la secció grega, escriu patèticament: “Mentre l’Oposició d’Esquerra s’orienta cap als socialistes d’esquerra, som intolerants i hostils amb l’organització bolxevic de Grècia.” Amb d’altres paraules, Witte desenvolupa la posició de Giacomi: estem donant un gir a la dreta i per això ens veiem obligats a trencar amb els vertaders bolxevics.

Considere que no pagaria la pena fer l’esforç de respondre aquesta afirmació si darrere d’ella no s’amagués una interpretació radicalment falsa de la nostra nova orientació. Probablement Witte crega que aquesta orientació implica tenir relacions més conciliadores amb el centrisme, el menxevisme, etcètera. En realitat la circumstància que les organitzacions socialistes d’esquerra s’apropen a nosaltres ens obliga a ser doblement zelosos de la més estricta tenacitat principista i disciplina interna; només amb aquesta condició els nostres quadres, menys nombrosos que els d’ells, podran exercir una saludable influència revolucionària sobre els partits centristes d’esquerra. Per això la nostra nova orientació ens exigeix una cohesió més estreta al si dels nostres rengles i una major intransigència envers les vacil·lacions de qualsevol tipus, envers els mètodes organitzatius menxevics i les intrigues i insinuacions personals.

La resposta del camarada Witte demostra que el meu intent d’apel·lar a la seua responsabilitat revolucionària fou un error. Rectifique sotmetent oficialment l’episodi a la consideració del Secretariat Internacional com a organisme dirigent de la nostra organització internacional.