^{SOBRE EL FRONT ÚNIC AMB GRZEZINSKY1}

Lev Trotski

20 de setembre de 1933

versió catalana feta per Alejo Martínez – [email protected] - des de: “Sobre el Frente Único con Grzezinsky”, en, Escritos, Tomo V, volumen 1, Editorial Pluma, Bogotá, 1976, pp. 140-142.

També disponible en format .doc i .pdf

L’Humanité del 19 de setembre ha reproduït la fotografia de Grzezinsky, l’excap de policia socialdemòcrata de Berlín, que compareix com a testimoni en el contrajudici realitzat a Londres pel cas de l’incendi del Reichstag. És evident que els pobres directors de l’Humanité no han pensat en la importància de la publicació d’aquesta fotografia. Altrament haguessen renunciat avergonyits, puix haurien d’haver admès que no tenen dret a estar a càrrec d’un periòdic obrer.

El contrajudici de Londres, que intenta establir la veritat sobre l’incendi del Reichstag, és una activitat política de lluita contra el feixisme. Els jutges, testimonis i experts no compareixen davant d’aquest tribunal per obligació sinó per tal d’assolir un objectiu polític concret: combatre les bandes de Hitler. Grzezinsky detesta el comunisme; ho demostrà en els fets, quan feu afusellar obrers comunistes. No obstant, aquest mateix Grzezinsky compareix voluntàriament en el contrajudici de Londres per a testificar a favor dels comunistes Torgler, Dimitrov i altres contra el feixista Goering i Cia. En publicar la notícia del contrajudici de Londres, i en particular la fotografia del testimoni Grzezinsky, l’Humanité participa en un front únic amb Grzezinsky en contra de Goering. Està clar?

Fa més de dos anys escriguérem que per a combatre Hitler estem disposats a fer front únic no sols amb el diable i la seua avia sinó també amb el propi Grzezinsky. En aquell moment els infortunats directors de l’Humanité i de Cahiers du Bolchevism consumiren no poca tinta tractant de demostrar la nostra adhesió total al socialfeixisme. Realment, el destí és despietat amb aquesta gent. Grzezinsky podria haver-se mort o passat al feixisme per a alleujar un poc la càrrega dels malaurats directors de l’Humanité. Però Grzezinsky ha continuat vivint, ha emigrat, ha comparegut en el judici a favor dels comunistes i, per tant, ha obligat l’Humanité a publicar la seua fotografia com la d’un aliat en el front únic.

El contrajudici de Londres, més enllà de la seua modesta significació política, és molt important. Potser els lectors de l’Humanité (dels directors ja no cal esperar res) comprenguen que el front únic amb la socialdemocràcia hauria d’haver començat abans i no després de la victòria de Hitler, no quan els comunistes i els socialdemòcrates estan aixafats i Torgler tancat a la presó sinó quan encara hi havia plenes possibilitats de vèncer Hitler.

Si els dirigents de la Comintern hagueren estudiat les primeres lliçons de l’abecé comunista en compte de repetir obedientment la fórmula idiota de què la socialdemocràcia i el feixisme són “bessons”, el pres no seria Torgler sinó Goering i el mateix Hitler. Més inclús, és molt probable que a hores d’ara ja se’ls hauria unit Grzezinsky, atès que la seua participació forçada en la lluita contra el feixisme no podria alliberar-lo, finalment, de la responsabilitat davant del tribunal proletari per l’assassinat dels obrers de Berlín. ¿Que no hauran de comparèixer algun dia davant del tribunal proletari els directors de l’Humanité, acusats de confondre sistemàticament els treballadors? En aqueix cas només poden tenir esperances de sortir-ne absolts si se’ls aplica la fórmula: “no sabien el que feien.”