Deu dies que sacsejaren el món de John Reed representa un dels grans èxits político-literaris del segle XX, i és un del primers relats en forma de llibre d'un testimoni directe de la gran Revolució russa d'Octubre.
John Reed, membre actiu de l'ala esquerra del Partit Socialista d'Amèrica, acabà fundant el Partit Comunista dels EUA, juntament amb James P. Cannon and William Z. Foster després de la seva participació a la Revolució d'Octubre. Aquest llibre fonamenta fermament la importància de la Revolució a la història del segle XX. Gairebé permet al lector participar, al costat de Reed, Lenin i Trockij, en aquest trencador esdeveniment històric. Reed us porta a les reunions, les marxes i les batalles de la classe treballadora russa. Quan un orador crida a la insurrecció, ja us prepareu anticipadament per enfrontar-vos a les tropes tsaristes, quan Reed us condueix a una manifestació obrera, us submergiu al costat d'ella amb el so d'un tret de rifle que sembla dirigit cap a TU i quan els treballadors prenen el poder al zenit del llibre, sentiu la victòria en la sang com i us fa tremolar adonant-vos que hi estiu amb Reed a l'inici de la Revolució Socialista Mundial... No hi ha cap altre llibre de no-ficció que jo sàpiga que atrapi al lector com ho fa Deu dies que sacsejaren el món
Reed va escriure llargues notes i aclariments sobre el que va presenciar. Hem inclòs aquestes notes i aclariments i, quan ha estat possible, les hem vinculat allà on eren en el texte. A més, el Marxists Internet Archive, del qual el John Reed Internet Archive n'és una subsecció, hi conté una Encyclopedia of Marxism. Per tot el texte, hem vinculat algunes paraules a aquest valuós recurs. Hi ha una canvi notable en el format dels elements que porten a la Encyclopedia en relació als que porten a les notes de Reed, de manera que no hi hagi confusió pel lector sobre l'origen d'aquestes notes.
En aquesta edició electrònica de l'obra hem traslladat les notes, que Reed titola com a "Apèndixs" i les organitza com una secció separada al final del llibre, cap al final de cada capítol, per fer-les més accessibles al lector. També s'han fet alguns canvis menors de format per facilitar aquesta primera edició del llibre a la xarxa.
Finalment, els lectors s'haurien de fixar en l'estil de Reed. Reed té molts atributs en comú amb la majoria de periodistes i escriptors nordamericans del període anterior a la Segona Guerra Mundial. És un estil que quasi ha desaparegut a principis del segle XXI. Paga la pena llegir els diversos treballs d'Eugene V. Debs, James P. Cannon, John Steinbeck, James T. Farrell i d'altres autors, que, en el seu estil relativament simple i planer, ja s'expressessin en la lluita política o en la ficció com a comentari social, eren capaços de plasmar les passions i el patrimoni de la classe obrera i fins i tot el complicat imaginari de la gent comuna quan se'ls observa a través de la lluita de classes, de la rebel·lió i de la revolució.
David Walters, gener del 2001