El present pamflet hauria d'haver-se dedicat, segons la intenció inicial de l'autor, a un desenvolupament detallat d'aquelles idees que es presentaren en l'article “D'on començar?” (“Iskra”, 4 de maig del 1901). I primer que tot hauríem de presentar excuses al lector per la tardana realització de la promesa allà feta (i repetida en respostes a moltes peticions i lletres privades). Una de les raons d'aquest retard fou l'intent d'associar totes les organitzacions socialdemòcrates de l'exterior, realitzat el juny de l'any passat. Era natural esperar els resultats d'aquest intent ja que amb sort, potser, s'hauria de presentar les idees organitzatives de l'“Iskra” sota un punt de mira una mica diferent, i tot i amb tot aquesta bona sort prometia posar fi molt ràpidament a l'existència de dues corrents en la socialdemocràcia russa. Com és sabut pel lector, l'intent acabà amb fracàs i com tractarem de provar abaix, no podia acabar d'altra forma després del nou gir de “Raboc'ee Delo” en el n. 10, cap a l'“economisme”. Resulta certament necessari encetar una lluita decidida contra aquesta tendència difusa i escasament determinada, però especialment persistent i capaç de reviure sota diverses formes. En relació a això s'ha canviat i el pla inicial del pamflet s'ha estès considerablement.
El tema principal d'aquest hauria d'ésser les tres qüestions posades en l'article “D'on començar?”: qüestions sobre el caràcter i els principals continguts de la nostra propaganda política, de les nostres tasques organitzatives, del pla de construcció simultània i de diferents extrems per tindre una organització militant panrussa. Qüestions aquestes que feia temps que ja interessaven l'autor, que provava de presentar-les a “Raboc'aja M'sl'” en un dels intents sense èxit de renovar-la (veieu el cap. V). Però l'assumpció original de limitar-se en el pamflet a analitzar sols aquestes tres qüestions i a afirmar les idees sempre que fos possible en forma positiva, sense entrar o gairebé sense entrar en polèmica, semblava completament impracticable per dues raons. D'una banda, “l'economisme” semblava molt més fort que no ens temíem (empram el mot “economisme” en un sentit ample com s'explicà en el n. 12 d'“Iskra” (desembre del 1901), en l'article “Conversa amb els defensors de l'economisme”, que era, per dir-ho així, un resum del present pamflet). Es féu indubtable que les diverses opinions en la resolució d'aquestes tres qüestions parlen d'un contrast d'un gran molt més gran entre les dues tendències de la socialdemocràcia russa, que no d'una divergència de detalls. D'altra banda, la perplexitat dels “economistes” davant l'aplicació pràctica a “Iskra” de les nostres idees evidència que sovint parlam literalment en llenguatges diferents, que per tant no podem estar d'acord en res ni comencem ab ovo, i que cal fer un intent probablement més popular, explicat amb exemples nombrosos i concrets, una regular “exposició” de tots els nostres desacord en tots els punts fonamentals amb tot els “economistes”. I vaig decidir de fer aquest intent “d'exposició”, ben conscient que això augmentaria en gran mesura el tamany del pamflet i que retardaria la seua publicació, però sense veure alhora cap oportunitat diferent per complir la promesa que vaig donar a l'article “D'on començar?”. A les disculpes pel retard hauria d'afegir encara excuses per l'enorme manca de forniment literari del pamflet: he hagut de treballar fins al darrer esforç, interromput d'altra banda per altres treballs.
L'anàlisi de les tres qüestions esmentades amunt constitueix, encara, el tema principal del pamflet per per començar em calien dues qüestions més generals: per què una “innocent” i “natural” consigna com la “llibertat de crítica”, és per nosaltres l'actual senyal de combat? Per què no podem arribar a un acord fins i tot en la qüestió bàsica del paper de la socialdemocràcia en relació al moviment espontani de masses? A més, l'exposició d'idees sobre el caràcter i el contingut de la propaganda política s'ha convertit en una explicació de la diferència entre la política sindical i la socialdemòcrata, i una exposició d'idees sobre les tasques organitzatives – en una explicació de la diferència entre l'artesania que satisfa als “economistes” i l'organització de revolucionaris necessària en la nostra opinió. Després insistesc especialment en un “pla” per un diari polític panrús, ja que les objeccions fetes contra ell no eren les més solvents ni s'ha donat cap resposta essencial a la qüestió proposada a l'article “D'on començar?” de com podíem construir simultàniament des de tots els extrems l'organització que ens cal. Finalment, a la darrera part del pamflet vull mostrar que hem fet tot el que depenia de nosaltres per evitar un trencament definitiu amb els “economistes” que semblava, però, inevitable; - que “Raboc'ee Delo” ha aconseguit un valor especial, “històric” si es vol, perquè ha expressat de la forma més completa i més gràfica no tant un “economisme” coherent com aquella confusió i aquelles vacil·lacions que ha constituït un tret diferencial de tot un període de la història de la socialdemocràcia russa; - que per tant té un valor, tot i que a primera vista semble excessivament detallada, la polèmica amb “Raboc'ee Delo” ja que no podem avançar si no liquidam finalment aquest període.
Febrer del 1902, N. Lenin