Manifest del PCC publicat a «Lluita» n. 16, l'agost del 1935.
Les masses populars de Catalunya tornen a estar davant l'11 de setembre. Una gran diferència separa l'any passat d'aquest, perquè aleshores una massa plena de fe en l'avenir desfilà per davant d'en Casanova, símbol de les llibertats de Catalunya. Enguany, la més negra reacció ens arrabassà les minses llibertats que ens donà l'Estatut, el Parlament català, fins els Ajuntaments d'elecció popular, passant per la llei de Contractes de Conreu i altres.
Per si això no fos prou, l'estat de guerra perpetu cau com una llosa damunt el poble català, volent ofegar l'onada de protestes que sorgeix d'arreu, contra l'estat actual a Catalunya, oprobiós per a ella.
Per a més escarni encara, tenim la Lliga, radical i la Ceda, partits que s'han significat pel seu odi a les llibertats catalanes, que pretenen donar la sensació de governar Catalunya, en nom d'una bescantada «pacificación de los espíritus», quan realment els interessos particulars d'aquests senyors és el seu nord en tota la seva negra història.
Es davant tot això que el Partit Comunista de Catalunya, a la vegada que lluita contra l'impopular Govern de la Generalitat [1] i contra el Govern Gil Robles-Lerroux, té el deure d'advertir a les masses nacionalistes de Catalunya que únicament lligant la qüestió nacional a la social i sota la bandera del Partit Comunista de Catalunya, com ho pot demostrar amb exemples, l'U.R.S.S., aquella assolirà la independència nacional i social.
La jornada de l'11 de setembre d'enguany ha d'ésser una jornada per l'amnistia i l'alliberació dels empresonats. Per l'Estatut. Per la llei de Contractes de Conreu i la terra per als camperols. Fora de Catalunya els usurpadors de les nostres llibertats. A baix l'estat de guerra. Per un front popular antifeixista. Per un Govern popular revolucionari.
[1] Es refereix al Govern interí no-estatutari de la Generalitat del radical Joan Pich i Pon, amb consellers radicals, cedistes i de la Lliga.